Prevenció de Riscos Loborals. 2. Riscos derivats de la càrrega de treball
Es denomina càrrega laboral o càrrega de treball al conjunt d’esforços físics –càrrega física- i psíquics –càrrega mental- als que el treballador/a es veu sotmès al llarg de la jornada laboral.
Quan la càrrega de treball exerceix la capacitat de resistència, tant física com a mental, de la persona poden produir-se alteracions de la salut que es poden prevenir per a aconseguir optimitzar el temps i el ritme del treball.
En el treball en l’aula, els problemes que genera la càrrega de treball es concreten en problemes de veu, problemes múscul-esquelètics, derivats de postures que s’adopten i el estrès.
a. Problemes de la Veu
Són problemes de salut derivats de problemes en l’aparell fonador degut a l’esforç mantingut de la veu. Van des de l’afonia fins l’aparició de nòduls i pòlips en les cordes vocals. La prevenció:
· Rebre pràctiques de fisiologia de la veu, la impostació i les mesures d’higiene aminora els riscos.
· No s’ha forçar la intensitat de la veu, ni exposar-se al tabac, alcohol o ambients secs i calents bruscos, que produeixen irritació i fatiga, certa pèrdua de qualitat de la veu i afonies.
· S’ha de respirar correctament. Es pot comprovar si es correcta si podem llegir amb normalitat un text durant 15 segons sense respirar.
b. Problemes Múscul-esquelètics
Una exposició prolongada de temps provoca fatiga i dolors musculars. La prevenció:
· Evitar moviments bruscos i forçats sobtats.
· Davant una posició dreta prolongada s’ha d’intercanviar cada peu amb un reposapeus.
· S’ha de mantenir la posició dreta de la columna.
· S’ha d’anar canviant la posició amb freqüència per a evitar la fatiga.
c. Distrès i Síndrome de Burn-out: conseqüències
El distrès és l’estrès negatiu, causada per una situació que supera la persona per uns factors vocacionals i relacionals diversos i molt complicats de gestionar. Els principals símptomes són personals amb la pèrdua d’ideals i autoestima; conflictes familiars en augment; desig d’estar sol; i professionals amb un canvi d’actituds que tracta els problemes abans que les persones. La prevenció es realitza a nivell general (dieta, esport…), cognitiu (interpretació racionalitzada i positivitzada de les situacions), fisiològica (relaxació física, control de la respiració i relaxació mental), i conductual (assertivitat, autoestima, habilitats socials, resolució de conflictes… que donen més seguretat).
El síndrome de born-out (“treballador cremat crònic”) és una fase avançada de l’estrès laboral. La personalitat, la vida privada i les característiques del propi lloc de treball són factors decisius. Són més vulnerables les persones amb un alt grau d’autoexigència amb baixa tolerància al fracàs, controladores, molt ambicioses i desenvolupen un sentiment d’indispensabilitat. Qualsevol falta d’equilibri amb el seu entorn agreuja el seu desenvolupament (expectatives, comunicació, preparació, afinitats, descans, propòsits…). El treball en equip, un bon ambient i unes bones relacions ajuden la seva prevenció, amés de tècniques antiestrès, de resolució de conflictes, d’autocontrol i psicoteràpia.
Les conseqüències de l’estrès laboral i la síndrome burn-out afecten a l’individu i el treball (psicològiques -insomni, ansietat, gana, depressió, addiccions…-, somàtiques – trastorns digestius, respiratoris, cardiovasculars, múscul-esquelètics…-, rendiment, decisions, accidentabilitat, rotació, absentisme, abusos, organització i relacions…).
